Fundacions, associacions i altres

Associacions

Fundacions

Altres

Representants que han estat designats per a representar a l'Ajuntament de Terrassa en els consorcis, associacions, fundacions, societats, i altres ens en els que s'integra i/o participa

Xarxa de Ciutats per la bicicleta

Un dels objectius del Pla Director de Mobilitat aprovat l'any 2002 pel Ple de l'Ajuntament és el foment de l'ús de la bicicleta en el marc del model de mobilitat sostenible i segura, i fa especial èmfasi en el paper revitalitzador que vianants i ciclistes han de jugar en un model de ciutat on l'espai públic sigui potenciat com a lloc de trobada i sociabilitat. El Pla recull un seguit de propostes per oferir unes condicions òptimes als usuaris de la bicicleta per tal que es desplacin amb seguretat i comoditat per la ciutat, i per captar-ne de nous.

El Pla de Mandat 2007-2011 inclou com a un dels seus objectius la mobilitat entesa com una de les funcions urbanes que més poden determinar la qualitat de vida col•lectiva i, com a eina fonamental per al reequilibri del territori que conforma la ciutat. L'objectiu prioritari E estableix en el punt 89 accions destinades a augmentar les infrastructures i millorar les condicions de circulació per a la bicicleta en els desplaçaments interns i cap a altres municipis.

En data 13 de març de 2009, a l'empara de la Carta Europea d'Autonomia Local, de la Disposició Addicional 5ª de la Llei 7/1985, de Bases de Règim Local i de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació, l'Ajuntament de Terrassa va assistir a l'assemblea constituent, que va celebrar-se a Sevilla, de l'Associació que es va denominar "XARXA DE CIUTATS PER LA BICICLETA" que va constituir-se amb l'objecte de generar una dinàmica entre les ciutats espanyoles adreçada a facilitar, incrementar la seguretat i desenvolupar la circulació en bicicleta especialment al medi urbà, realitzant les actuacions necessàries per a impulsar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport.

En data 28 de maig de 2009 el Ple municipal va valorar positivament la participació de l'Ajuntament de Terrassa en entitats d'àmbit estatal de foment d'iniciatives de desenvolupament de l'ús de la bicicleta a les ciutats, i adoptà l'acord d'Aprovar la constitució de l'Associació "XARXA DE CIUTATS PER LA BICICLETA", la voluntat de l'Ajuntament de Terrassa de formar-ne part en qualitat de soci fundador amb el compromís de compliment i aprovació dels seus estatuts que formen part del present acord, per tal de desenvolupar els objectius relacionats amb el foment de la bicicleta que es troben inclosos en el Pla Director de Mobilitat de Terrassa.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord de l'Excm. Ajuntament Ple de data 24 de juny de 2015 es designà el Tinent d'Alcalde Sr. Marc Armengol i Puig, com a representant de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació.

  

Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya

 En data 27 de febrer de 2006, d'acord amb el que preveu tant la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, en la disposició addicional cinquena, com el text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya en els seus articles 133 a 136, així com el Decret 110/1996, que regula el règim de les organitzacions associatives d'ens locals de Catalunya i, supletòriament, la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions, els ajuntaments d'Àreu (EMD), Bellmunt de Priorat, Capellades, Cardona, Castellar de N'Hug, Castelló d'Empúries, Cercs, Esparreguera, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Puig-Reig, Santa Coloma de Cervelló, Sils, Sant Sadurní d'Anoia, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, reunits en sessió extraordinària en primera convocatòria, i estant presents tots i cadascun dels representants dels dits ens locals, varen constituïr una associació de municipis per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns en matèria de turisme, i especialment per a la gestió del Pla de Dinamització del Turisme Industrial i de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord del Ple municipal en data 30 de març de 2017 es va designar com a representant titular de l'Ajuntament a l'Assemblea General de l'associació la Regidora delegada en matèria de Turisme Sra. Rosa Maria Ribera i Mitjavila.
 

Associació Col·lectivitats tèxtils europees ACTE

Per iniciativa de l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, el 13 d'abril de 1991 es va signar a la ciutat portuguesa de Guimaraes, el protocol per a la constitució d'ACTE, una Associació de Col.lectivitats Tèxtils Europees formada  inicialment per la Comunitat Urbana de Lille (Francia), la intercomunal de l'Henao Occidental (Bélgica), la Asociación de Municipios de Vale don Ave (Portugal) i la ciutat de Terrassa.

A data 26 de març de 1992, l'Excm. Ajuntament en Ple va acordar participar en las activitats d'ACTE, així com en els estatuts pels quals s'havia de regir aquesta associació.

 L'objectiu principal de l'Associació és dissenyar i dur a la pràctica accions destinades a augmentar la competitivitat del sector tèxtil de les diferents regions europees. Fa especial èmfasi que es col.labori  en la diversificació de les economies de les regions tèxtils promocionant noves activitats econòmiques, reunint i ordenant els punts comuns, les diferències i complementarietats existents entre les regions. D'una manera més detallada els objectius son:

  • Representar els interessos i necessitats dels territoris membres davant de les institucions comunitàries i nacionals.
  • Enfortir els llaços de col·laboració institucional i afavorir l'intercanvi d'experiències entre els socis en àmbits com promoció econòmica, ocupació, formació, cultura i cooperació al desenvolupament.
  • Promoure polítiques innovadores que permeten anticipar i gestionar a nivell local i regional els canvis estructurals del sector tèxtil.
Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 
Representa a l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de l'Associació l'Alcalde President o qui actuï per delegació d'aquest.
 

Associació Internacional de Ciutats Educadores

Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya.

La ciutat de Terrassa forma part activa d'aquest conjunt de ciutats, compartint l'objectiu de promoure l'acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores, i amb una filosofia comuna que permet formular projectes conjunts en base a aquests principis.

Les ciutats amb representació al Primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona al novembre de 1990, van recollir a la Carta inicial els principis bàsics per a l'impuls educatiu de la ciutat. Partien del convenciment que el desenvolupament dels seus habitants no es pot deixar a l'atzar. La Carta es va revisar al III Congrés Internacional (Bologna, 1994) i al de Gènova (2004), per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials. 

Aquesta Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990), en la Convenció que es va assumir a la Cimera Mundial per a la Infància (1990), i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).

En data 28 d'abril de 2005, l'Excm. Ajuntament en Ple va prendre coneixement de la redacció actual de la Carta de Ciutats Educadores, i ratificar el compromís de l'Ajuntament de Terrassa en el sentit d'assumir i promoure l'acompliment dels principis que en ella es reflecteixen.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 
Per acord de l'Excm. Ajuntament Ple de data 24 de juny de 2015 es designà la Tinent d'Alcalde Sra. Rosa Maria Ribera i Mitjavila. 

Associació Agrupació de Municipis titulars del servei de transport urbà (AMTU)

En data 31 de maig de 2001, l'Ajuntament en Ple va acordar la constitució, juntament amb altres administracions, l'Associació "Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona -AMTU-", que té com a objectiu contribuir a la millora constant dels serveis públics de transports col•lectius, mitjançant l'articulació d'eines de cooperació i col•laboració entre les administracions associades, i de participació en d'altres institucions públiques i privades, amb la formalització de l'oportú conveni d'adhesió en representació dels municipis associats.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
En virtut de l'acord de l'Ajuntament en Ple de data 24 de juny de 2015:
- Il.lm. Sr. Jordi Ballart i Pastor
- Sr. Marc Armengol i Puig

Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

Per acord de l'Excm. Ajuntament en Ple de data 25 de setembre de 1997, l'Ajuntament de Terrassa va participar en la constitució de l'Associació "Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona". Es tracta d'una associació territorial, formada per administracions locals, organitzacions sindicals, empresarials i un ampli conjunt d'entitats i organismes vinculats al desenvolupament econòmic i a la promoció de l'ocupació.

L'associació va néixer a finals de 1997, fruit d'una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità, aleshores anomenat Pla Estratègic Barcelona 2000, amb la voluntat d'agrupar en un espai comú de treball i de debat, els principals agents implicats en la dinàmica econòmica, la formació i l'ocupació a la regió metropolitana.

La seva gènesi també s'inscriu en la línia de les propostes sorgides arreu de la Unió Europea, totes elles coincidents en la consideració del marc local com el més idoni per a l'aplicació de polítiques d'ocupació i el foment d'una vertebració territorial estretament lligada al creixement econòmic i a la innovació.

L'associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona la integren, actualment, 45 ajuntaments, la Diputació de Barcelona, 15 organitzacions empresarials, els dos sindicats majoritaris, el conjunt de les universitats públiques catalanes i altres entitats i associacions.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Mitjançant acord de l'Excm. Ajuntament en Ple de data 24 de juny de 2015 i de 24 de setembre de 2015, es designaren com a representants de l'Ajuntament de Terrassa en el Consell General de l'Associació "Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona" l'Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Ballart i Pastor, i el Tinent d'Alcalde Miquel Sàmper Rodríguez.  

 

Associació Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat

Com a resultat de l'interès detectat per part de molts municipis petits i mitjans, d'avançar conjuntament cap a models més sostenibles de desenvolupament, la Diputació de Barcelona va impulsat la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la qual es va ratificar en Assemblea constitutiva a Manresa, el dia 16 de juliol de 1997, amb la participació de 118 municipis.

La Xarxa és una plataforma municipal que permet sumar recursos i esforços dels municipis per aconseguir objectius comuns de sostenibilitat i on els ajuntaments troben un marc adequat de debat i d'intercanvi d'experiències.

Els objectius de l'Associació són:

1. Impulsar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals en els municipis adherits.

2. Constituir un instrument de cooperació i intercanvi d'experiències en el camp del desenvolupament sostenible.

3. Promocionar la participació de tots els sectors i agents socials dels municipis en el procés de desenvolupament de les Agendes 21 Locals i en la realització de projectes que se'n derivin.

4. Definir metodologies per la implantació de les Agendes 21 Locals.

5. Compartir recursos i experiències en el desenvolupament de plans d'actuació que ajudin a solucionar problemàtiques ambientals.

6. Incentivar una política ambiental més o menys comuna i coherent, en els municipis adherits, amb una visió de desenvolupament sostenible.

7. Potenciar accions conjuntes amb la "European Sustainable Cities & Towns Campaign" i el contacte amb altres xarxes que treballin en el camp de la sostenibilitat.

8. Augmentar el pes específic de les ciutats i pobles mitjans i petits en l'àmbit europeu pel que fa al desenvolupament sostenible.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Representa a l'Ajuntament de Terrassa per acord del Ple municipal de data 24 de juny de 2015 el Tinent d'Alcalde Sr. Marc Armengol i Puig.

Federació de Municipis de Catalunya

L'Ajuntament de Terrassa està adherit a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) , que és una associació formada pels municipis que voluntàriament ho decideixin per a la defensa i promoció de l'autonomia local, d'acord amb el que està previst a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta entitat actua al marge dels partits i organitzacions polítiques.

Les finalitats de l'FMC són el foment i la defensa de l'autonomia dels municipis, la representació dels interessos genèrics de les col•lectivitats locals davant les instàncies polítiques, jurisdiccionals i administratives, la promoció d'estudis sobre problemes i qüestions municipals i la difusió del coneixement de les institucions municipals.

D'altra banda, la Federació compta amb un ampli nivell de representativitat territorial, ja que té adherits de totes les comarques de Catalunya. L'actual Federació de Municipis, constituïda a Manresa el mes de novembre de 1981, ha recuperat l'esperit de la Federació de Municipis Catalans existent durant la II República, basat en la concepció del municipi com una entitat amb personalitat pròpia que necessita autonomia.

Després de les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, els greus problemes financers i de marc legislatiu amb què s'havien d'enfrontar els nous ajuntaments van fer que ben aviat s'establissin relacions i plataformes solidàries que els representessin davant les institucions de l'Estat. En aquesta mateixa línia, durant l'any 1979 es varen generar dos processos paral•lels d'articulació del municipalisme: un a Catalunya, impulsat pel president de la Generalitat provisional i per l'alcalde de Barcelona i protagonitzat per una comissió gestora d'alcaldes de les principals ciutats i capitals de comarca, i un altre a nivell d'Estat, impulsat pels partits amb major presència als governs locals.

Relacions de l'FMC amb altres institucions

La Federació de Municipis de Catalunya té plena autonomia per a la representació dels interessos dels seus membres davant de qualsevol instància.

L'FMC promociona i defensa els interessos municipals davant de la Generalitat, instància que, a part de les seves competències generals en matèria de règim local, podria condicionar significativament, per mitjà de les lleis sectorials, les competències municipals i molts dels seus serveis condicionen de manera important els serveis municipals. Per tant, és normal que la Generalitat sigui el destinatari majoritari de les accions de la Federació de promoció i defensa dels interessos municipals. Pel que fa a les relacions amb el govern de l'Estat, la Federació de Municipis de Catalunya trasllada als organismes corresponents les seves propostes i reivindicacions en relació amb temes de competència estatal. També es fan arribar esmenes als grups parlamentaris del Congrés per tal que siguin considerades.

L'afiliació dels ajuntaments membres a altres entitats d'àmbit territorial superior s'articula per mitjà de l'FMC. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies i l'FMC tenen orígens independents i les relacions que lliguen ambdues entitats es concreten en acords al marge dels Estatuts.  

La Federació de Municipis de Catalunya manté relacions cordials amb la resta d'entitats municipalistes d'arreu de l'Estat, però sense cap lligam concret amb cap d'elles. A més, en el marc de les activitats en temes internacionals, l'FMC manté, si s'escau, relacions informals no institucionalitzades amb la Comissió de les CE i amb grups parlamentaris del Parlament Europeu, d'una banda, i amb membres de la Comissió Permanent de Poders Locals i Regionals d'Europa i el Consell d'Europa, d'altra banda. L'FMC també té contactes amb la Representació Permanent del CMRE a Brussel•les i amb d'altres organitzacions de col•lectivitats locals, com la Federació Mundial de Ciutats Unides.

Al marge de les relacions esmentades anteriorment, l'FMC té subscrits convenis de col•laboració amb institucions de caràcter divers, com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Consorci Localret, el Consorci Hospitalari de Catalunya, la Creu Roja i les universitats catalanes. L'FMC és membre del Patronat Català pro Europa i soci de la Unió Internacional d'Autoritats Locals (IULA) i de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
L'article 20 dels Estatuts de la Federació de Municipis de Catalunya, estableix que cada municipi estarà representat pel seu alcalde o regidor en què delegui

Associació Catalana de Municipis i Comarques

L'Ajuntament de Terrassa ha considerat sempre l'existència de l'associacionisme municipal com a instrument valuós i necessari per a la millor protecció i consecució dels interessos que puguin ser comuns amb els d'altres administracions. Conseqüència d'aquesta voluntat associativa s'han derivat i es deriven constantment beneficis per a l'interès públic local gràcies al treball conjunt que es porta a terme en moltes associacions de les que forma part i en les que participa aquesta Corporació.

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques – ACM, té per finalitat representar, defensar i promoure els interessos generals dels municipis, les comarques i els altres ens locals associats i, alhora, potenciar l'autonomia local en el marc constitucional, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la legislació comunitària.

A la vista d'aquestes finalitats estatutàries l'Ajuntament de terrassa va considerar la seva participació com a membre associat en la dita organització se'n derivaran beneficis en la protecció i promoció dels interessos municipals que en són comuns al conjunt d'administracions que l'integren, motiu pel qual va acordar en data 25 de març de 2010 la seva adhesió a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, acceptant-ne els Estatuts que la regeixen.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord del Ple municipal de data 24 de juny de 2015 es facultà l'Alcalde-President, o al membre de la Corporació en qui aquest delegui, per a representar l'Ajuntament de Terrassa a l'assemblea i ocupar-hi els càrrecs que puguin correspondre.

 

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada bàsicament per ajuntaments catalans, entre els que figura l'Ajuntament de Terrassa, i altres organitzacions municipalistes (diputacions, consells comarcals i mancomunitats) i també algunes ONG, que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 
En virtut de l'acord adoptat per l'Excm. Ajuntament en Ple en data 24 de juny de 2015, és representant de l'Ajuntament de Terrassa la Sra. Maria Rambla i Amat.

Associació Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals

En data 30 de setembre de 2004, l'Excm. Ajuntament en Ple acorda l'adhesió de l'Ajuntament de Terrassa a l'Associació Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals. Una nova organització global de governs locals i de les seves associacions que es constitueix com a representant de les ciutats i les comunitats a nivell Internacional dins la nova era per a la democràcia local.

Com a part principal de les Nacions Unides i de la comunitat internacional pel que fa al govern local suporta:

Accions locals pels drets humans i el desenvolupament.

Inclusió social i participació de la dona als governs locals.

Promoció de la Pau a través de la diplomàcia de les ciutats.

Millora de la innovació de la governabilitat local.

Ciutats i Governs Locals té membres arreu de 127 països dels 191 integrants de l'ONU. Els seus membres representen més de la meitat de la població mundial. Més de 1000 ciutats destacades de tot el món i pràcticament totes les associacions nacionals de municipis que existeixen.

Ciutats i Governs Locals té una estructura democràtica construïda a l'entorn d'eleccions locals, nacionals, regionals, i globals. La mateixa reuneix a regidors i alcaldes de tot el món. L'organització permet que els interessos de les comunitats s'expressin dins l'escenari mundial a través dels seus electes locals.

Ciutats i Governs Locals disposa de set seccions regionals- Àfrica, Àsia-Pacífic, Euro-Àsia, Europa, Orient Mitjà i Àsia Occidental, Amèrica Llatina i Nord-America, a més a més disposa d'una secció Metropolitana per a les ciutats de més d'un milió d'habitants i ajuda a forjar el futur.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
En virtut dels acords adoptats per l'Excm. Ajuntament en Ple en data 24 de juny de 2015, representa l'Ajuntament de Terrassa a l'Assemblea General d'aquesta associació l'Il.lm. Sr. Alcalde o qui actuï per delegació d'aquest.

 

Associació de conservatoris de Catalunya

L'11 de maig de 2011, el Consell d'Administració del Patronat Municipal d'Educació (PAME), Organisme Autònom pertanyent a l'Ajuntament de Terrassa, acordà l'adhesió a l'Associació de Conservatoris de Catalunya, per tal que pugui formar part de la mateixa l'Escola Municipal de Música – Conservatori de Terrassa

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 
En data 24 de juny de 2015, l'Excm. Ajuntament en Ple acordà designar a la Direcció de l'Escola de Música – Conservatori de Terrassa, com a representant de l'Ajuntament de Terrassa per asistir a les reunions de l'Associació.

 

Associació Xarxa de Custòdia del Territori

La custòdia del territori és un conjunt d'instruments i estratègies que tenen com a objectiu implicar les persones propietàries i usuàries del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per tant, requereix la implicació directa i activa de les persones propietàries de les finques i els agents socials, i el paper de l'Administració local com a promotor de la custòdia del terreny és primordial, per afavorir acords entre aquestes persones propietàries de terrenys i entitats privades o públiques o promoure activitats que tinguin com a finalitat aquesta custòdia del territori, així com també per pactar acords que permetin custodiar els propis terrenys municipals.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que pretenen impulsar el desenvolupament i l'ús de la custòdia del territori a Catalunya. Els membres d'aquesta organització són entitats i institucions públiques i privades de tot tipus. Els seus principals objectius són difondre la custòdia del territori i fomentar els seu ús i desenvolupament, entre la ciutadania i altres agents públics i privats; donar suport i oferir serveis a les entitats de custòdia i a tots els agents implicats en la custòdia del territori; i, potenciar el treball en xarxa de les organitzacions membres i altres agents implicats en la custòdia del territori. Així doncs, la Xarxa de Custòdia del Territori té com a finalitat treballar amb les entitats de custòdia i altres organitzacions del territori per impulsar l'ús i el desenvolupament de la custòdia com a estratègia de conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i paisatgístics del territori. 

L'Ajuntament de Terrassa té interès en promoure accions encaminades a la custòdia del territori, incloent mecanismes de custòdia en el planejament urbanístic i altres documents de planificació ambiental i facilitant el contacte entre els propietaris de finques i les entitats de custòdia, entre d'altres. El Pla de Mandat 2012- 2015 inclou com un dels seus objectius posar en valor el verd urbà i el nostre patrimoni natural amb l'Anella Verda de Terrassa com a element de projecció interna i externa que expressi la voluntat de lideratge de la ciutat en la recuperació i promoció dels entorns naturals. La custòdia del territori pot servir per gestionar els espais que formin part de l'Anella Verda de Terrassa a través de qualsevol de les estratègies establertes. Mitjançant acords amb propietaris privats per garantir la continuïtat de l'activitat agrícola amb sistemes de producció ecològica o de la gestió forestals dels terrenys que incorpori objectius de millora de la biodiversitat. També impulsant la protecció jurídica de les finques privades i oferint suport als propietaris de finques amb valors naturals. Així mateix, en el cas de propietats públiques, amb el foment d'acords amb entitats de custòdia per a la conservació, gestió o divulgació d'aquelles; les cessions gratuïtes de patrimoni, o la promoció de tasques de voluntariat.

En aquest sentit, el Ple celebrat el 19 de juliol de 2012, adopta la proposta d'estudiar l'interès per a l'Ajuntament de Terrassa de sol•licitar l'ingrés a la Xarxa de Custòdia del Territori, en el marc de la Taula de treball per a l'elaboració del Pla d'ordenació i gestió de l'Anella Verda, atès que facilita que l'Ajuntament pugui actuar com a entitat de custòdia, per tal d'impulsar la custòdia del territori com a estratègia de conservació i gestió responsable del territori i la seva biodiversitat Aquest acord fou el resultat de la transacció de proposta presentada pel Grup municipal de CiU en relació a aquesta adhesió.

En compliment d'aquest acord, i després d'haver estudiat la qüestió per part dels serveis tècnics municipals, fou presentat el passat 24 d'abril de 2013 a la Taula de l'Anella Verda, un informe detallat sobre la Xarxa de Custòdia del Territori i quins serveis pot oferir a l'Ajuntament, i els assistents a la Taula varen valorar molt positivament la proposta d'adhesió. D'altra banda, la Xarxa de Custòdia del Territori ha manifestat el seu interès per l'adhesió de l'Ajuntament de Terrassa. 

Per tot això es valora positivament la participació de l'Ajuntament de Terrassa en la Xarxa de Custòdia del Territori. Actualment la xct, constituïda al 2003 a Vic, es composa per 165 membres entre ajuntaments, associacions, consorcis, empreses, fundacions, universitat i recerca general, membres col•laboradors i altres administracions. Per ser membre de l'associació s'ha de tenir un interès en col•laborar en les finalitat i els objectius. 

Considerant el que disposa l'article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i vistos aquests antecedents i les disposicions legals d'aplicació, l'Excm. Ajuntament en Ple en sessió de data 30 de maig de 2013 aprovà Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Terrassa com a membre de l'associació "XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI", per tal d'impulsar l'ús de la custòdia del territori com a part de l'estratègia de conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i paisatgístics del territori

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
En data 24 de juny de 2015, l'Excm. Ajuntament en Ple acordà designar representant de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació Xarxa de Custòdia del Territori, el Tinent d'Alcalde Sr. Marc Armengol i Puig.

 

Associació ÀMBIT B-30

En data 27 de març de 2013, l'Ajuntament en Ple aprovà la creació de l'Associació ÀMBIT B-30, com a membre fundador de la mateixa. La referida Associació té per objecte definir i desenvolupar una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, administracions locals, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per incentivar l'economia productiva a la zona industrial i tecnològica de l'àmbit dels termes municipals que es troben a l'àrea d'influència del tram de l'AP7 i l'AP2 que va, en sentit est-oest, entre els municipis de Martorell i de la Roca del Vallès, i en sentit nord-sud entre els municipis de Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès, que comparteixin els objectius de l'Associació i per posicionar aquest territori com a una de les regions industrials amb mès potencial innovador de Catalunya, d'Espanya i del sud d'Europa

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord de l'Excm. Ajuntament de data 24 de setembre de 2015 es designà el Tinent d'Alcalde, Sr. Miquel Sàmper Rodríguez, com a representant de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació.

 

Associació Red Impulso - Red de Ciudades de la Ciencia y la Innovación

En data 26 de febrer de 2015 l'Ajuntament en Ple aprovà la integració de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació "ASOCIACION RED INNPULSO - Red de Ciudades de la Ciencia y la Innovación" (ARINN), l'objecte i finalitat de la qual és reconèixer i impulsar les actuacions que en matèria de ciència i innovació realitzen les administracions locals, propiciar la col·laboració entre els ajuntaments pertanyents a la xarxa, millorar el seu potencial innovador i servir de model a altres ajuntaments per avançar cap a un model productiu sostenible, econòmic i social, basat en el coneixement i la innovació

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord de l'Excm. Ajuntament de data 24 de setembre de 2015 es designà el Tinent d'Alcalde, Sr. Miquel Sàmper Rodríguez, com a representant de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació.

 

Asociación de Parques Tecnológicos de España (APTE)

En data 29 d'octubre de 2015, l'Ajuntament en Ple aprovà l'adhesió de l'Ajuntament de Terrassa, en tant que líder de la iniciativa "Parc Científic i Tecnològic Orbital 40", a l'Asociación de Parques Tecnológicos de España (APTE), amb la condició de membre associat. Aquesta associació té com a finalitat col·laborar, mitjançant la potenciació i difusió dels parcs científics i tecnològics, a la renovació i diversificació de l'activitat productiva, del progrès tecnològic i al desenvolupament econòmic.

 Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 

Per acord de l'Excm. Ajuntament de data 29 d'octubre de 2015 es designà a l'Il•lm. Sr. Alcalde-President, o a qui ell delegui, com a representant de l'Ajuntament de Terrassa en l'Associació.

 

Fundació Sant Llàtzer

La FUNDACIÓ PRIVADA SANT LLÀTZER pertany a la ciutat de Terrassa des d'abans de l'any 1559, amb la finalitat d'assistència als malalts, fou classificada de beneficiència particular per Ordre del Ministeri de Governació de l'1 de febrer de 1933.

La finalitat essencial de la Fundació és d'acollir, sostenir, tenir cura i donar tractament facultatiu a malalts de tots dos sexes, de qualsevol edat, naturals o veïns d'aquesta ciutat, sigui quina sigui la malaltia que pateixin, que no puguin o no desitgin acollir-se a altres institucions similars, en virtut de drets adquirits.

Acollirà, també, els ancians i a les persones amb discapacitat necessitades, naturals o veïns, sempre que no exerceixin el dret a acollir-se a qualsevol altre dispositiu protector amb el fi d'atendre'n el sosteniment, la protecció i l'assistència.

Les activitats de la Fundació es podran estendre a la medicina preventiva i de recuperació i als tractaments ambulatoris.

La Fundació col.labora i participa en associacions, consorcis i altres entitats, tant públiques com privades, que tenen finalitats similars i compatibles amb les anteriorment exposades.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 

En virtut de les previsions estatutàries,  l'Ajuntament de Terrassa està representat en el Patronat de la Fundació, per: 

- Il.lm. Sr. Jordi Ballart i Pastor , President del Patronat
- Sra. Maria Rambla Amat, Regidora delegada de Salut 

Fundació Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI)

En data 28 de setembre de 2000, per acord de l'Excm. Ajuntament en Ple es va crear la Fundació Escola Superior de Comerç i Distribució, ESCODI, juntament amb el Departament de Comerç, Indústria i Turisme de la Generalitat de Catalunya, i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, i amb la finalitat d'exercir la docència en qualsevol de les seves formes i modalitats per facilitar la formació de professionals, empresaris i treballadors del sector del comerç i la distribució a Catalunya, tot i que podrà realitzar també altres activitats complementàries, amb l'objecte de promoure els interessos generals del territori que constitueix l'actuació principal de la Fundació i contribuir principalment al desenvolupament econòmic i social a Catalunya. L'ESCODI no persegueix fins de lucre, i posa els seus objectius al servei de l'interès general del sector del comerç i la distribució, així com de tots aquells professionals o estudiants que vulguin fer-se un futur en el mateix.

 Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern 
Són representants de l'Ajuntament de Terrassa en aquesta Fundació, en virtut de l'acord del Ple municipal de 24 de juny de 2015:

 - Il.lm. Sr. Jordi Ballart i Pastor 
- Sr. Amadeu Aguado i Moreno

  

Fundació Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)

En data 29 de gener de 2004, per acord de l'Excm. Ajuntament en Ple s'acceptà el nomenament de l'Ajuntament de Terrassa com a Patró de la Fundació Privada Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya "ESCAC", atès que les finalitats fundacionals es consideren d'interès general, les seves activitats beneficien col•lectius genèrics de ciutadans i ciutadanes, i el fet que l'acceptació del nomenament com a Patró no comporta la incorporació al capital fundacional.

Es tracta d'una fundació privada constituïda per la Universitat de Barcelona, l'Escola Pia de Catalunya i un grup d'institucions i empreses vinculades amb el sector audiovisual, que n'ostenta la titularitat d'un centre adscrit a la Universitat de Barcelona, que imparteix el títol propi de Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals, i a més, promou, fomenta i desenvolupa les activitats docents i investigacions teòriques i pràctiques dels ensenyaments superiors relacionats amb el cinema, el vídeo, la televisió i el món audiovisual en general; organitza, gestiona, gestiona i estableix convenis amb els centres o unitats econòmiques de producció de béns o de prestació de serveis en els quals l'alumnat pugui adquirir l'experiència i els coneixements pràctics necessaris i inherents als ensenyaments impartits a l'escola, entre d'altres objectius.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord de l'Excm. Ajuntament en Ple, de data 24 de juny de 2015, representa l'Ajuntament en la fundació l'Alcalde-President o regidor/a en qui delegui.

Fundació LEITAT

En data 27 d'abril de 2011, l'Excm. Ajuntament en Ple acordà ratificar el Decret d'Alcaldia número 3964/2011, de data 1 de març de 2011, acceptant l'oferiment que el Patronat de la Fundació LEITAT havia traslladat a l'Ajuntament de Terrassa per tal d'entrar a formar part de l'esmentat Patronat.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
Per acord de 24 de juny de 2015, l'Excm. Ajuntament en Ple designà a l'Il.lm. Sr. Jordi Ballart i Pastor, i el Tinent d'Alcalde Sr. Amadeu Aguado i Moreno.

Fundació Ciència i Art

En data 26 de gener de 2012 d'abril de 2011, l'Excm. Ajuntament en Ple acordà acceptar el nomenament de l'Ajuntament de Terrassa com a patró de la Fundació Ciència i Art, inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 1531.

La Fundació Ciència i Art, domiciliada a Terrassa, amb NIF G-62511670, i està inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 1531, fou constituïda en data 23 de febrer de 2001, essent les seves finalitats principals la divulgació, docència, formació i investigació de les vessants mèdiques i científiques en general de les arts escèniques, per tal de millorar els coneixements existents en aquest camp, poder aplicar tractaments més efectius i fer entendre als artistes que la seva professió implica uns riscos que cal conèixer i prevenir i als metges que es necessària una formació especialitzada per tractar aquests problemes. <

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern
En data 24 de juny de 2015, el Ple municipal acordà designar representant de l'Ajuntament de Terrassa en el Patronat de la Fundació Ciència i Art, la regidora delegada en matèria de salut, senyora Maruja Rambla Amat.

 

Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa

L'entrada en vigor el 15 de novembre de 2012 de la disposició final tretzena de la Llei 9/2012, de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, que modificà el Reial Decret Llei 11/2010 dels òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d'estalvis, i la Resolució ECO/2865/2012, del Departamen d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, va tenir com a conseqüència la transformació automàtica de la Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa (UNNIM), en fundació especial Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa. Fundació què, un cop constituïda, ha creat la "Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa" amb la finalitat d'administrar els fons per a obra social de l'antiga Caixa d'Estalvis que se li han assignat i donar continuïtat a la tradició de l'obra social d'aquesta entitat i, anteriorment, de l'antiga Caixa d'Estalvis de Terrassa de la que vol esdevenir hereva.

L'Ajuntament de Terrassa, per acord adoptat per l'Excm. Ajuntament en Ple en sessió de data 28 de febrer de 2013, acceptar formar part del Patronat de l'esmentada fundació especial.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern

Per acord de data 24 de juny de 2015, el Ple municipal va designar representant de l'Ajuntament de Terrassa en el Patronat de la Fundació al Tinent d'Alcalde Sr. Alfredo Vega López.

 

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

La gènesi de l'actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana. L'Associació d'Enginyers, que n'impulsà la creació a partir de 1976, ja ho havia intentat a finals del segle passat.

La Generalitat Republicana va signar una ordre per crear un museu que donés a conèixer la industrialització de Catalunya.

La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat fins els anys setanta. En aquesta època, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.

L'any 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu.

La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat autònoma.

L'objectiu general del mNACTEC és fomentar el coneixement de la història de la ciència, de la tècnica i del procés d'industrialització de Catalunya, així com també dels processos productius a la societat.

Representants de l'Ajuntament de Terrassa en els òrgans de govern

En virtut dels acords adoptats per l'Excm. Ajuntament en Ple en data 24 de juny de 2015, està designat representant de l'Ajuntament en el Consell Rector Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya el Sr. Amadeu Aguado i Moreno.

 

 

Com et podem ajudar?


    INFORMACIÓ EN UN "CLIC"

Verificació de documents signats digitalment

Verificació de documents signats digitalment





ATENCIÓ AL CIUTADÀ
ATENCIÓ AL CIUTADÀEscoltem les teves opinions